Una de les articulacions que formen l’espatlla és l’articulació glenohumeral: formada per les superfícies articulars del cap de l’húmer i la cavitat glenoidea de l’escàpula, totes dues recobertes de cartílag.

L’articulació glenohumeral pot estar en les següents disfuncions:

• Lesió anterior: el cap de l’húmer es troba anterioritzat.

• Lesió posterior: el cap de l’húmer es troba posterioritzat.

• Lesió superior: el cap de l’húmer es troba en ascens.

• Lesió inferior: el cap de l’húmer es troba descendit.

Per saber en quina possible disfunció ens podem trobar tenim una sèrie de proves osteopàtiques que ens ajudaran a diagnosticar la possible disfunció.

Una vegada diagnosticada la disfunció passem a normalitzar amb tècniques d’osteopatia.

Una disfunció osteopàtica d’aquesta articulació repercutirà en els moviments que podem realitzar amb l’espatlla.

Tambè quan hi ha una disfunció osteopàtica articular com hem descrit anteriorment, haurem de normalitzar muscularment tota la musculatura de l’espatlla que trobem contracturada, hipertensa o flàcida.

SALUT PER TOTHOM!!!